Quan el metge és la malaltia: higiene, neurastènia i sífilis a la “trilogia femenina” de Carles Soldevila

Aquest article estudia la presència de la medicina i el discurs mèdic a la “trilogia femenina” de Carles Soldevila: Fanny (1929), Eva (1931) i Valentina (1933). Totes tres novel·les examinen detalladament el paper social de la professió mèdica i la seva contribució a l'establiment i el reforç de diferències de classe. Fanny s'estructura al voltant del contrast entre la neurastènia i la sífilis, dues patologies imbuïdes de prejudicis morals, classistes i de gènere. Eva i Valentina, d'altra banda, tracten del desequilibri de poder que comporta la relació metge-pacient i qüestionen l'objectivitat del discurs científic. Mitjançant l'anàlisi de diversos documents històrics, la noció freudiana de transferència, certs aspectes de l'obra de Michel Foucault i els conceptes de neurastènia, sífilis, higienisme, incest i transmissió genètica, aquest article pretén posar de manifest la importància del discurs mèdic i les narratives de la malaltia en la societat catalana dels anys 30. Per tal de demostrar que l'interès en aquests assumptes no era en absolut exclusiu de Soldevila, l'article també examina breument les novel·les El doctor Rip (1931), de Salvador Espriu, i La glòria del doctor Larén (1936), de Pere Calders